Quan parlem de parentalitat positiva ens referim a una
manera d'exercir el paper de pares que facilita el desenvolupament integral del
nen i la nena des de la no violència, l'afecte, la cura i la protecció, de
manera que el seu creixement tingui lloc en un ambient de reconeixement
personal i de respecte.
La parentalitat no depèn
de l'estructura o composició familiar, sinó que té a veure amb les actituds i
la forma d'interaccionar en les relacions paterno/materno-filials.
Això, que sembla bàsic i
que en totes les famílies s'hauria de donar per definició, en realitat ens pot
arribar a resultar més difícil del que sembla de dur a terme en la vida
quotidiana.
Per què ens costa tant
mantenir la calma en el dia a dia i en canvi ens resulta tan fàcil aixecar la
veu (o la mà)? Per què altres vegades fem cas omís i els deixem campar al seu
aire sense cap tipus de límit? Què és el que, de vegades, ens fa convertir-nos
en veritables monstres a ulls dels nostres fills mentre que d'altres, en canvi,
gairebé ens oblidem que hi són? Per què en determinades ocasions hi ha famílies
que no poden garantir el compliment de les seves funcions parentals?
D’altra banda, seguim el
model parental en què nosaltres mateixos hem estat educats? O, per contra, ens hi
oposem per definició? O simplement ens deixem guiar per la moda Supernanny?
En realitat, la pregunta
a plantejar hauria de ser: quin estil educatiu és el millor per a la meva
família (això inclou als fills/es i a un/a mateix/a)?
Entre l'autoritarisme
(dictadura) i la permissivitat (absència absoluta de límits) hi ha un punt mig:
la disciplina (no confondre amb
autoritarisme). La parentalitat positiva es basa en l'educació no violenta, que tracta precisament de treballar la
disciplina fomentant la dignitat de
l'infant:
- Respectant la dignitat de l'infant fent que se senti valorat, estimat i acceptat.
- Desenvolupant un comportament pro-social, l'autodisciplina i el caràcter, confiant en la capacitat innata que tot ésser humà posseeix per conduir-se a si mateix.
- Facilitant la participació activa del nen i potenciant el seu compromís social i la seva autoeficàcia. Sentir-se valorat i poder influir en les condicions que ens afecten així com en les persones i coses que apreciem, són essencials per a la dignitat humana i la ciutadania democràtica.
- Respectant les necessitats de desenvolupament del nen i la seva qualitat de vida.
- Respectant la motivació del nen i la seva opinió.
- Assegurant una equitat i una justícia transformadora.
- Fomentant la solidaritat.
ORIENTACIONS PRÀCTIQUES PER A UNA EDUCACIÓ NO VIOLENTA
Per tal que les tècniques
disciplinàries siguin eficaces s'han d'inscriure en el marc d'una relació en la
qual el nen se senti estimat i segur. En aquest cas, les reaccions dels pares a
la conducta dels nens, ja siguin d'aprovació o de desaprovació, produiran més
efecte, ja que l'aprovació parental és important per al nen. A més, si les
reaccions parentals s'inscriuen en el marc de relacions afectuoses i sòlides,
el nen té el sentiment que el seu entorn és estable i que un adult competent
vetlla per ell, el que afavoreix el desenvolupament d'un sentiment de valor
personal. Els educadors han de representar bons models als quals els nens
aprecien prou com per voler imitar-los i voler agradar.
Però, com fer-ho sense
morir en l' intent? Save the Children
ens dóna una sèrie de consells
pràctics sobre parentalitat positiva i bon tracte:
- Fer-los cas sempre, atenent i entenent les seves demandes.
- Armar-se de paciència.
- Posar normes clares, realistes i consistents (però no quan s'està enfadat o molt cansat).
- Deixar-los participar en les decisions escoltant la seva opinió.
- Demostrar obertament que els volem, amb abraçades i atenció.
- Assumir els canvis que es produeixen en l'adolescència i adaptar-s'hi.
- Practicar l'escolta activa.
- No recórrer mai a la violència o a l'agressivitat.
- Respirar fons i pensar-s'ho dues vegades abans d'actuar.
- Cuidar i estimar-se un/a mateix/a .
ESTRATÈGIES PER AJUDAR ELS NENS A ADQUIRIR COMPORTAMENTS
POSITIUS
Eliminar un comportament
no desitjat sense comptar amb una estratègia per estimular un comportament més
desitjable, no és eficaç. Molts comportaments desitjables apareixen al llarg
del desenvolupament normal de l'infant; el paper de l'adult és observar-los i
prestar-los una atenció positiva per tal potenciar-los. En canvi, hi ha altres
comportaments desitjables que no formen part del “repertori” natural del nen i,
per tant, s’han d’ensenyar. Podria tractar-se, per exemple, del que es consideren
“bones maneres”, o bé de comportar-se d'acord amb principis acceptats tot i la
presència de recompenses immediates i fàcils d'obtenir per altres comportaments.
Estratègies que ajuden
al nen a adquirir comportaments positius:
- Prestar-los una atenció positiva regular i comunicar-la als nens de totes les edats.
- Escoltar atentament els nens i ajudar-los a expressar els seus sentiments.
- Ajudar-los a aprendre com avaluar les conseqüències potencials de les seves eleccions.
- Reforçar els comportaments desitjables nous amb elogis freqüents i no tenir en compte les petites desviacions de conducta.
- Donar la imatge d'un comportament ordenat i previsible, d'una comunicació respectuosa i d'estratègies de resolució de conflictes cooperatives.
Tota disciplina ha de
ser constructiva. En comptes de vigilar el comportament negatiu en el nen,
caldria concentrar-se sobre el bon comportament, és a dir, esperar que es
produeixi, recompensar, conservar les expectatives realistes i vetllar perquè
el nen comprengui què tal o quin comportament és desitjable. A més, totes les
formes de càstig han de ser respectuoses amb la persona i la dignitat de
l'infant: és el comportament el que s’ha de criticar, no el nen. Les mesures
aplicades a un nen o un adolescent haurien de prestar la deguda consideració a
la capacitat del nen per comprendre les regles i obeir-les, a les
circumstàncies i la gravetat de la transgressió.
LA REPRIMENDA COM A MITJÀ DE MODIFICAR EL COMPORTAMENT
Per castigar i modificar
els comportaments no desitjats, molts pares recorren a declaracions verbals de
desaprovació. Quan no s'utilitzen amb freqüència i s'apliquen a comportaments
específics, com reprimendes poden tenir una eficàcia passatgera i aturar o
reduir immediatament el comportament no desitjat. Però, si s'utilitzen amb
freqüència i indiscriminadament, les reprimendes verbals perden la seva
eficàcia i, de fet, reforcen el comportament no desitjat, especialment perquè
centren l'atenció sobre el nen. Les reprimendes verbals haurien de tractar
sobre el comportament indesitjable i no vilipendiar el caràcter del nen.
Perquè els nens puguin
entendre i seguir les regles més fàcilment, aquestes haurien de ser:
- Poc nombroses i relativament senzilles.
- Realistes i concretes.
Per tal de fomentar el
respecte de les regles i l'adopció de principis i valors prosocials, és
essencial:
- Donar mostres d'equitat i de no discriminació.
- Evitar qualsevol càstig o recompensa capritxosos o degradants.
- Aplicar conseqüències lògiques i naturals que respectin la dignitat i la integritat de les persones.
- Oferir oportunitats a les contestacions i rectificacions.
PER
SABER-NE MÉS
- Cómo te ves, cómo te ven: http://www.youtube.com/watch?v=16X0dJOP57A
- Save the children: http://www.savethechildren.es/cen_doc.php?idtema=21
- Conferència de Jorge Barudy "Els bons tractes infantils i la parentalitat positiva com a fonaments del desenvolupament de la resiliència infantil" : http://www20.gencat.cat/portal/site/dixit/menuitem.b8aa048b9745a314f2801d10b0c0e1a0/?vgnextoid=c47f73ee345f0310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c47f73ee345f0310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=08db6972e9caa310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD
- Decàleg per una parentalitat positiva: http://periferics.blogspot.com.es/2012/12/decaleg-per-una-parentalitat-positiva.html
- Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat: http://www.msssi.gob.es/ssi/familiasInfancia/documentacion.htm
- Educar en positivo: http://educarenpositivo.es/index.php?lang=es
