The flipped classroom (aula invertida)

                                                          

Innovació educativa: The flipped classroom

Un model educatiu inclusiu que permet l'atenció a la diversitat i l'aprenentatge col·laboratiu a l'aula, amés de contemplar els tres àmbits de desenvolupament de l'alumne: família, escola i comunitat.

Parentalitat positiva

Quan parlem de parentalitat positiva ens referim a una manera d'exercir el paper de pares que facilita el desenvolupament integral del nen i la nena des de la no violència, l'afecte, la cura i la protecció, de manera que el seu creixement tingui lloc en un ambient de reconeixement personal i de respecte.

La parentalitat no depèn de l'estructura o composició familiar, sinó que té a veure amb les actituds i la forma d'interaccionar en les relacions paterno/materno-filials.

Això, que sembla bàsic i que en totes les famílies s'hauria de donar per definició, en realitat ens pot arribar a resultar més difícil del que sembla de dur a terme en la vida quotidiana.

Per què ens costa tant mantenir la calma en el dia a dia i en canvi ens resulta tan fàcil aixecar la veu (o la mà)? Per què altres vegades fem cas omís i els deixem campar al seu aire sense cap tipus de límit? Què és el que, de vegades, ens fa convertir-nos en veritables monstres a ulls dels nostres fills mentre que d'altres, en canvi, gairebé ens oblidem que hi són? Per què en determinades ocasions hi ha famílies que no poden garantir el compliment de les seves funcions parentals?

D’altra banda, seguim el model parental en què nosaltres mateixos hem estat educats? O, per contra, ens hi oposem per definició? O simplement ens deixem guiar per la moda Supernanny?

En realitat, la pregunta a plantejar hauria de ser: quin estil educatiu és el millor per a la meva família (això inclou als fills/es i a un/a mateix/a)?

Entre l'autoritarisme (dictadura) i la permissivitat (absència absoluta de límits) hi ha un punt mig: la disciplina (no confondre amb autoritarisme). La parentalitat positiva es basa en l'educació no violenta, que tracta precisament de treballar la disciplina fomentant la dignitat de l'infant:

• Respectant la dignitat de l'infant fent que se senti valorat, estimat i acceptat.
• Desenvolupant un comportament pro-social, l'autodisciplina i el caràcter, confiant en la capacitat innata que tot ésser humà posseeix per conduir-se a si mateix.
• Facilitant la participació activa del nen i potenciant el seu compromís social i la seva autoeficàcia. Sentir-se valorat i poder influir en les condicions que ens afecten així com en les persones i coses que apreciem, són essencials per a la dignitat humana i la ciutadania democràtica.
• Respectant les necessitats de desenvolupament del nen i la seva qualitat de vida.
• Respectant la motivació del nen i la seva opinió.
• Assegurant una equitat i una justícia transformadora.
• Fomentant la solidaritat.

ORIENTACIONS PRÀCTIQUES PER A UNA EDUCACIÓ NO VIOLENTA

Per tal que les tècniques disciplinàries siguin eficaces s'han d'inscriure en el marc d'una relació en la qual el nen se senti estimat i segur. En aquest cas, les reaccions dels pares a la conducta dels nens, ja siguin d'aprovació o de desaprovació, produiran més efecte, ja que l'aprovació parental és important per al nen. A més, si les reaccions parentals s'inscriuen en el marc de relacions afectuoses i sòlides, el nen té el sentiment que el seu entorn és estable i que un adult competent vetlla per ell, el que afavoreix el desenvolupament d'un sentiment de valor personal. Els educadors han de representar bons models als quals els nens aprecien prou com per voler imitar-los i voler agradar.

Però, com fer-ho sense morir en l' intent? Save the Children ens dóna una sèrie de consells pràctics sobre parentalitat positiva i bon tracte:

1. Fer-los cas sempre, atenent i entenent les seves demandes.
2.  Armar-se de paciència.
3. Posar normes clares, realistes i consistents (però no quan s'està enfadat o molt cansat).
4. Deixar-los participar en les decisions escoltant la seva opinió.
5. Demostrar obertament que els volem, amb abraçades i atenció.
6. Assumir els canvis que es produeixen en l'adolescència i adaptar-s'hi.
7. Practicar l'escolta activa.
8.  No recórrer mai a la violència o a l'agressivitat.
9. Respirar fons i pensar-s'ho dues vegades abans d'actuar.
10. Cuidar i estimar-se un/a mateix/a .

ESTRATÈGIES PER AJUDAR ELS NENS A ADQUIRIR COMPORTAMENTS POSITIUS

Eliminar un comportament no desitjat sense comptar amb una estratègia per estimular un comportament més desitjable, no és eficaç. Molts comportaments desitjables apareixen al llarg del desenvolupament normal de l'infant; el paper de l'adult és observar-los i prestar-los una atenció positiva per tal potenciar-los. En canvi, hi ha altres comportaments desitjables que no formen part del “repertori” natural del nen i, per tant, s’han d’ensenyar. Podria tractar-se, per exemple, del que es consideren “bones maneres”, o bé de comportar-se d'acord amb principis acceptats tot i la presència de recompenses immediates i fàcils d'obtenir per altres comportaments.

Estratègies que ajuden al nen a adquirir comportaments positius:

• Prestar-los una atenció positiva regular i comunicar-la als nens de totes les edats.
• Escoltar atentament els nens i ajudar-los a expressar els seus sentiments.
•  Ajudar-los a aprendre com avaluar les conseqüències potencials de les seves eleccions.
• Reforçar els comportaments desitjables nous amb elogis freqüents i no tenir en compte les petites desviacions de conducta.
• Donar la imatge d'un comportament ordenat i previsible, d'una comunicació respectuosa i d'estratègies de resolució de conflictes cooperatives.

Tota disciplina ha de ser constructiva. En comptes de vigilar el comportament negatiu en el nen, caldria concentrar-se sobre el bon comportament, és a dir, esperar que es produeixi, recompensar, conservar les expectatives realistes i vetllar perquè el nen comprengui què tal o quin comportament és desitjable. A més, totes les formes de càstig han de ser respectuoses amb la persona i la dignitat de l'infant: és el comportament el que s’ha de criticar, no el nen. Les mesures aplicades a un nen o un adolescent haurien de prestar la deguda consideració a la capacitat del nen per comprendre les regles i obeir-les, a les circumstàncies i la gravetat de la transgressió.

LA REPRIMENDA COM A MITJÀ DE MODIFICAR EL COMPORTAMENT

Per castigar i modificar els comportaments no desitjats, molts pares recorren a declaracions verbals de desaprovació. Quan no s'utilitzen amb freqüència i s'apliquen a comportaments específics, com reprimendes poden tenir una eficàcia passatgera i aturar o reduir immediatament el comportament no desitjat. Però, si s'utilitzen amb freqüència i indiscriminadament, les reprimendes verbals perden la seva eficàcia i, de fet, reforcen el comportament no desitjat, especialment perquè centren l'atenció sobre el nen. Les reprimendes verbals haurien de tractar sobre el comportament indesitjable i no vilipendiar el caràcter del nen.

Perquè els nens puguin entendre i seguir les regles més fàcilment, aquestes haurien de ser:

• Poc nombroses i relativament senzilles.
• Realistes i concretes.

Per tal de fomentar el respecte de les regles i l'adopció de principis i valors prosocials, és essencial:

• Donar mostres d'equitat i de no discriminació.
•  Evitar qualsevol càstig o recompensa capritxosos o degradants.
• Aplicar conseqüències lògiques i naturals que respectin la dignitat i la integritat de les persones.
• Oferir oportunitats a les contestacions i rectificacions.

PER SABER-NE MÉS

• Cómo te ves, cómo te ven: http://www.youtube.com/watch?v=16X0dJOP57A
• Save the children: http://www.savethechildren.es/cen_doc.php?idtema=21
• Conferència de Jorge Barudy "Els bons tractes infantils i la parentalitat positiva com a fonaments del desenvolupament de la resiliència infantil" : http://www20.gencat.cat/portal/site/dixit/menuitem.b8aa048b9745a314f2801d10b0c0e1a0/?vgnextoid=c47f73ee345f0310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c47f73ee345f0310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=08db6972e9caa310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD
• Decàleg per una parentalitat positiva: http://periferics.blogspot.com.es/2012/12/decaleg-per-una-parentalitat-positiva.html
• Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat: http://www.msssi.gob.es/ssi/familiasInfancia/documentacion.htm
• Educar en positivo: http://educarenpositivo.es/index.php?lang=es

El cafè de les tres

A partir del proper dimecres dia 19 de febrer l’AMPA de l’escola Vinyes Verdes ofereix quinzenalment un punt de trobada per a mares i pares. Es tracta d’un espai on, mentre prenem un cafè, podrem compartir les nostres vivències i inquietuds envers els nostres fills i filles.

L'objectiu d'aquesta activitat és oferir a les famílies la possibilitat de conversar i reflexionar sobre temes relacionats amb l'educació i el desenvolupament dels infants, les relacions familiars i les dificultats pròpies de la tasca educativa.

Consulteu la nostra agenda per conèixer els dies de trobada. Us hi esperem.

Com ajudar els nostres fills/filles a estudiar

El passat dia 13 de desembre l'Elvira Vasco (mestra de cicle inicial de l’escola Vinyes Verdes) ens va parlar d’algunes tècniques per ajudar els nostres fills i filles a estudiar. Aquí teniu un resum del que es va parlar.

Per començar, hem de tenir en compte que, tot i que cada persona aprèn d’una manera diferent, en general, hi ha una sèrie de factors que dificulten l’aprenentatge:

• Expectatives dels pares i de la societat.
• Massa utilització de pantalles (TV, videojocs, ordinadors...) que provoquen poc moviment corporal i dels ulls, poca imaginació personal i manca de comunicació.
• Espais massa tancats, amb poca llum o amb excés de soroll.
• Alimentació amb massa sucres.
• Problemes de salut o ferides corporals.
• Problemes emocionals.
• Rigidesa en els ritmes i horaris escolars.
• Manca de moviment a la classe.
• Estils d’aprenentatge-ensenyament uniformes per a tothom.

Un cop controlats els altres factors, ens centrarem en l’últim: els estils d’aprenentatge.

Com aprenem

Cadascú té una manera particular d’aprendre. N’hi ha que aprenen millor veient les coses, d’altres aprenen millor si les escolten i d’altres prefereixen l’experimentació. Segons els estudis, podem dir que la taxa mitjana de retenció és la següent:

Com funciona el cervell

El nostre cervell té una part que controla les emocions (el sistema límbic) i una altra (el còrtex) que controla les funcions intel·lectuals, amb dos hemisferis amb funcions especialitzades:

• Hemisferi dret: no verbal, sintètic, global, inductiu, intuïtiu, irracional, espaial, analògic, metafòric.
• Hemisferi esquerre: verbal, analític, deductiu, lògic, racional, temporal, simbòlic, numèric.

Si som capaços de fer treballar ambdós hemisferis, tindrem una major capacitat d’aprenentatge. La lateralitat és la capacitat de coordinar els dos hemisferis cerebrals.  Això és fonamental per a poder llegir, escriure i comunicar-se. I alhora essencial per tenir un moviment fluid del cos i l’habilitat de moure’s i pensar al mateix temps.

La kinesiologia educativa o Brain Gym®

Es basa en l’experiència aplicada a nens amb dificultats d’aprenentatge pel Dr. Paul Dennison i Gail Dennison en 1980. Consisteix en una sèrie d’exercicis de fàcil execució que s’estructuren d’una manera sistemàtica. Aquets moviments creuats fan treballar els dos hemisferis del cervell de manera equilibrada implicant en moviments coordinats els dos ulls, les dues orelles, les dues mans, els dos peus i l’equilibri dels grans músculs.

L’objectiu final és funcionar amb un cervell integrat per viure i aprendre sense estrès, amb benestar. Els exercicis energètics de centratge (habilitat de creuar la línia divisòria entre el component emocional o sistema límbic i el pensament abstracte  o còrtex) faciliten la connexió entre aquestes dues zones cerebrals, que són l’emoció i la intel·ligència.

Aquesta tècnica es va començar a fer servir a la nostra escola fa més de 10 anys i l’utilitzen els nens i nenes de tots els nivells, des d’infantil fins a 6^è. Es tracta de fer una sèrie d’exercicis (2 o 3 en només 5 minuts) que els permeten relaxar-se desprès del pati, activar la memòria abans d’un examen, concentrar-se davant d’una tasca concreta, etc. Cada nen/a sap què ha de fer abans de començar qualsevol activitat: beure una mica d’aigua i fer els exercicis dirigits per l’encarregat/da de kinesiologia de la seva classe. Cada grup té unes fitxes on s’explica com fer cada exercici i quina és la seva aplicació.

Al web del Departament d’Ensenyament de la Generalitat es pot trobar un magnífic treball d’Anna Ardèvol Ribó sobre la seva experiència en kinesiologia educativa durant la seva docència. Aquest treball recull molta informació sobre el funcionament del cervell i sobre l’aprenentatge. A partir de la pàgina 74 s’expliquen els exercicis i la seva aplicació. A la pàgina 99 podem trobar aquesta taula amb tots els exercicis per facilitar l’aprenentatge:

Seria molt interessant que nosaltres (mares i pares) aprenguéssim i utilitzéssim aquesta tècnica en la nostra vida quotidiana, amés d’animar els nostres fills i filles a fer els exercicis a casa. Ells mateixos ens poden ensenyar a fer-los. També podem tenir penjada aquesta taula amb imatges com a resum:

 La relaxació

Quan estem nerviosos o preocupats per alguna cosa, ens és molt difícil mantenir l'atenció: ens costa fixar-nos, al cap d'un moment el focus de l'atenció ha canviat de lloc, constantment ens vénen a la ment altres idees, estem fent una cosa i pensant en una altra... Les conseqüències d'una manca d'atenció són errors, descontent, malestar, baix rendiment, etc. La manca d'atenció pot tenir un origen orgànic o psicològic. La principal causa d'origen orgànic és la fatiga o el cansament, ocasionat per algun trastorn físic o un excés de temps de dedicació. Les causes d'origen psicològic poden ser molt diverses; entre elles la manca de motivació i d'interès i el pensament reiteratiu d'una situació conflictiva per a nosaltres. En tots aquests casos una estona de relaxació ens pot ser de gran ajuda.

Sovint nomes fem servir una part de la nostra energia mental. Acostumem a tenir el nostre cap ocupat en moltes coses i els nostre pensament es satura. Aquesta sobrecàrrega ens impedeix treballar amb la màxima eficàcia. Per això el primer que hauríem de fer es relaxar-nos. Podem començar relaxant el cos: primer la tensió de les espatlles, respirant profunda i regularment i afluixant els músculs del voltant dels ulls i de la boca, per relaxar l’expressió. A mesura que relaxem el cos, relaxarem la ment. Quan estem relaxats la nostra ment esta mes serena, l’atenció es mes clara i estem mes oberts i disposats a reaccionar.

Durant l'exercici el silenci ha de ser absolut. Només s'han de sentir les orientacions (escrites en cursiva) del mestre o de la mestra a mesura que guia l'exercici. La veu ha de ser suau i el més  monòtona possible. En alguns moments es pot posar una música molt suau. Com a exemple, podem fer aquest exercici:

Imagineu el número 5. L'esborreu, el torneu a imaginar, el torneu a esborrar i l'imagineu una tercera vegada.

Feu el mateix amb el 4, l'imagineu 3 vegades.

Després el 3, el 2, l'1 i el 0.

Torneu a començar i ho repetiu tot dues o tres vegades.

Més exercicis de relaxació al treball  de Núria Marsal Hidalgo (pàg. 107).

Està demostrat que aquestes pràctiques aporten uns beneficis a la salut física, mental, emocional i social, a més de facilitar els processos d'aprenentatge: millora de l'atenció, concentració, memòria, creativitat, agudesa sensorial, etc.

La visualització

La visualització és una tècnica que ens proporciona tranquil·litat, relaxació, confiança i serenitat, alhora que disminueix l'estrès i ajuda a mantenir una bona salut. És molt útil per aconseguir controlar la ment, les emocions i el cos i per aconseguir allò que desitgem. És una eina molt important en l'educació de la intel·ligència intrapersonal, que ens permet descobrir el nostre món interior per arribar a tenir una bona autoestima i una salut física, emocional, mental i social.

Al treball de Núria Marsal Hidalgo (pàg. 111) es poden veure alguns exercicis de visualització que poden ser molt útils.

PER SABER-NE MÉS:

• Núria Marsal Hidalgo (2007): Activitats per fomentar l’atenció i la reflexió en l’alumnat de primària.
• Anna Ardévol Ribó (2006): Kinesiologia educativa. La gimnàstica del cervell, un recurs educatiu per aprendre i viure sense estrès que facilita la gestió de les emocions i del benestar.
• Isabel Compan Fernández (2007): Kinesiologia educativa. El plaer d’aprendre fàcilment.
• Web: http://www.kinemocions.com/
• Vídeo: Kinesiologia educativa.El moviment, la clau de l'aprenentatge.

Obrim biblioteca pròpia!

A flickr

Des d’avui posem a disposició de tots els pares i mares, mestres i membres de la comunitat d'Eduquem Junts el servei de préstec de llibres relacionats amb la criança dels nostres fills i filles. Aquests llibres han estat cedits i/o comprats (Ajuntament de Sant Llorenç, AMPA Vinyes Verdes). La intenció es, poc a poc, anar ampliant la llista de llibres i altres documents (pel·lícules, articles, vídeo, internet...) que us puguem oferir.

Quins llibres tenim de moment?

• Bésame mucho. Carlos González
• El niño feliz. Dorothy Corkille
• Cómo hablar para que sus hijos le escuchen y cómo escuchar para que sus hijos le hablen. Adele Faber-Elaine Mazlish
• Los secretos de los buenos padres. Alan Davidson i Robert Davidson
• Con el cariño no basta. Nancy Samalin
• La recuperació de l´autoritat. José A Marina
• El meu nen no menja. Carlos González
• Los gestos del bebé. Linda Acredolo i Susan Goodwyn
• Dormir sense llàgrimes. Rosa Jové
• Querer a todos por igual. Nancy Samalin

Com funciona aquest servei?

• Aquests llibres estaran dipositats a la biblioteca de l´escola.
• Per poder ser demanats en préstec -3 setmanes- heu d'enviar un mail a: biblioteca.eduquemjunts@gmail.com indicant quin llibre voleu, qui sou (pare, mare... de), telèfon.
• Tant aviat com sigui possible, la Montse Henares us el farà arribar.
• Quan el torneu (a la Montse), ens agradaria que féssiu arribar a la mateixa adreça algun comentari sobre el contingut, la vostra opinió i tot allò que penseu que pot ajudar i animar a la seva lectura.
• També us demanem que si heu llegit algun llibre o article, heu vist alguna pel.lícula o un programa de televisió, o coneixeu webs o espais digitals que penseu que poden ser interessants per a més famílies, ens ho feu saber per mitjà del mateix correu.

Mama, tinc por!

La foto, a flickr

Quan les pors apareixen amb una freqüència o intensitat excessiva, poden arribar a interferir en la vida de l'infant: dificultats per poder dormir, necessitat d'estar a prop de l'adult, problemes per establir relacions i fer nous amics, per aprendre...

Perquè té por un infant? Serveix d'alguna cosa la por quan estem parlant de nens que viuen en un entorn segur? D'on neix aquesta vivència tan poc ajustada a la realitat objectiva de l'infant?

Per respondre a aquestes i d'altres preguntes ens trobarem el proper dimecres 15 de desembre, en una nova sessió del programa Eduquem junts. En aquesta ocasió, la xerrada col·loqui comptarà amb la presència d'Anna Tarrida, psicòloga clínica del Servei d'Atenció Precoç APINAS de l'Anoia (Igualada- Masquefa). Amb ella ens aproparem al món de les pors en la primera infància, entre els 0 i els 6 anys. Serà, com sempre, a la biblioteca de l'escola, a partir de les 17:15 h. Us hi esperem!!

Noves activitats a Eduquem junts

Un cop començat el curs, el projecte Eduquem Junts es posa en marxa amb un nou cicle d’activitats per a mares i pares.

Com la majoria de vosaltres ja sabeu, l’objectiu d’aquest projecte és coordinar les accions educatives entre les famílies, l’escola i la comunitat per tal de contribuir conjuntament al desenvolupament i l’educació dels nostres fills i filles en un entorn que afavoreixi la comunicació, l’autoestima i l’empatia.

L’educació només és possible quan és un projecte compartit. La tasca d’educar, d’ajudar a créixer, a madurar, és tan gran que la família sola no pot abastar tots els àmbits de creixement dels seus fills i filles. Per educar un nen es necessita tota la tribu.

Per aquest motiu, us proposem tot un seguit d'activitats durant els propers mesos. Esperem que siguin del vostre interès i poder gaudir de la vostra participació.

La comunicació pares-fills
Taller a càrrec de M. Fernanda Arana
3 sessions: 27 d’octubre, 10 i 24 de novembre
Places limitades. Inscripció a la consergeria de l’escola fins al dia 25 d’octubre

Entendre les pors infantils
Xerrada-col•loqui a càrrec d’Anna Tarrida (psicòloga del CDIAP de Masquefa)
15 de desembre

La seguretat dels nens i les nenes a Internet
Conferència a càrrec dels Mossos d’Esquadra de Martorell
12 de gener 2011

A la biblioteca de l'escola, a partir de les 17.30.
Hi haurà servei d'acollida

El desenvolupament de l'infant

Creixem molt ràpid. No ens n'adonarem i un dia

ja seran grans. La foto, a flickr.

No és el mateix tractar amb un nen de 2 anys que amb un de 8. Recordeu què fàcil era tot quan només menjaven i dormien? I quantes vegades no hem sentit allò de "ui, doncs això no és res, ja veuràs quan arribi a l'adolescència...". A tu et sembla que no pot haver res pitjor que la rabieta monumental del teu fill enmig el supermercat —i la vergonya que estàs passant davant les mirades inquisidores dels que t'envolten— i ve algú a dir-te que no, que encara et queden per endavant moments molt més irritants que aquest. I què dir de quan la seva resposta sempre és "no" o quan tot té un "per què"?

L'ésser humà passa per tres etapes molt valuoses en el seu desenvolupament: dels 0 als 5 anys, dels 5 als 12 i dels 12 en endavant. Cada periode té les seves necessitats: coneixe-les i saber com afrontar-les és fonamental per acompanyar els nostres fills en el camí cap a la maduresa, en el que l'autoestima hi juga un paper clau.

D'això i de les nostres experiències personals sobre aquest assumpte vam parlar a la darrera sessió d'Eduquem Junts. A continuació trobaràs el contingut de la xerrada i un quadern editat per la FAPAC sobre la importància de l'autoestima, així com idees per fomentar-la. També us hem preparat una bibliografia relacionada amb llibres que tracten a fons aquestes questions. Gaudiu-ne!

El desenvolupament infantil

Mecanismes i paper de l'autoestima en la formació de la personalitat

Bibliografia

• El niño feliz. Su clave psicológica. Dorothy Corkille Briggs. Ed. Gedisa
• Educar día a día. Los primeros 5 años. Robin Goldstein. Ed. Medici
• El poder de las caricias. Crecer sin lágrimas. Adolfo Gómez Papí. Ed. Espasa
• Los patitos feos. La resiliencia: una infancia infeliz no determina la vida.Boris Cyrulnik. Ed. Gedisa
• El creixement emocional del nen. El món dels sentiments dels 0 als 12 anys. Arantxa Coca Vila. Viena Edicions

Comunicació pares i fills

Si et vas perdre la primera sessió d'Eduquem junts o vols refrescar el que hi vam parlar:

Com parlar perquè ens escoltin. Com escoltar perquè ens parlin.

Vols saber-ne més? A continuació, uns fulls d'assesorament editats per l'escola de pares de la FAPAC sobre aquesta qüestió:

. El diàleg: la primera clau de l'educació

. Com educar els nostres fills I?

. Com educar els nostres fills II?

. Estils educatius

. Premis i càstigs

Ajudem-nos a educar

Eduquem junts és un projecte de Comunitat Educativa que té per objecte promoure la col·laboració de tots els agents educatius de La Beguda en l’educació dels nens i nenes del poble.

__________________________________________________

Per agents educatius s’entén totes les persones de la comunitat que tenen contacte (directe o indirecte) amb els infants: família (mares, pares, avis, àvies, tiets...), escola i llar d’infants (mestres, monitores de menjador, monitors de lleure i activitats extraescolars, personal administratiu...), veïns i veïnes del poble, ajuntaments...

En moltes ocasions, els pares i les mares ens sentim sols davant les nostres responsabilitats educatives i desbordats per la complexitat de les situacions. Aquest projecte pretén recuperar un discurs educatiu optimista i alegre que permeti a les famílies educar els nens i nenes que formaran la societat del futur, tot acompanyant-los en el seu dia a dia.

L’educació només es possible quan és un projecte compartit. La tasca d’educar, d’ajudar a créixer, a madurar, és tan gran que la família sola no pot abastar tots els àmbits de creixement dels seus fills i filles. Si bé el protagonista sempre serà la pròpia persona, ningú ho aconsegueix tot sol, perquè per educar un nen es necessita tota la tribu.

Les famílies ocupem un paper cabdal en l’educació dels nostres fills i filles, ja sigui per acció o per omissió. En el curs de la socialització familiar, els infants interioritzen coneixements i desenvolupen valors i actituds davant la vida. Aquests coneixements, valors i actituds són el producte d’estímuls múltiples. Els emissors principals d’aquests estímuls sóm els pares i mares. Els nostres comportaments, gestos i posats són observats i imitats. Els pares i mares transmetem també bona part de la informació que els nens i nenes necessiten per desenvolupar-se en el món. A través de comentaris, opinions o respostes a preguntes que fan els infants, els pares i mares presentem als nostres fills i filles determinades visions de la realitat, conviccions i expectatives, que solen acceptar de manera bastant acrítica. A través de premis i càstigs, els infants aprenen a reconèixer els valors als quals pares i mares concedim més importància.

D’igual manera, l’escola i la comunitat al complet actuen com transmissors no sols de coneixements, sinó també de valors que permetran que el nen i la nena es desenvolupin correctament. Per tant, família, escola i societat haurem de treballar en la mateixa direcció i formar un equip educatiu per tal d’acompanyar-nos en la criança dels nens i nenes que constituiran la societat de demà.

Per saber-ne més...